Nàiade
Què és?
La Margaritifera auricularia és un mol•lusc bivalve d'aigua dolça de mida gran (fins a uns 20 cm de longitud) i de llarga longevitat (propera als 100 anys). Actualment només es té constància de l'existència de poblacions d'exemplars vius a la conca de l'Ebre i a la del Loira (França). Aquesta espècie forma part de les denominades "cloïsses de riu o nàiades", juntament amb altres espècies presents a la conca de l'Ebre com Anodonta cygnea, Psilunio littoralis i Unio elongatus, totes elles protegides a Catalunya.
Aquesta espècie viu semi-soterrada a la llera de rius de cabal important . Hi ha registres històrics en gairebé tots els grans rius europeus, tant de la vessant atlàntica com mediterrània, fins i tot de l'africana, però la seva àrea de distribució original s'ha anat reduint, fins quedar localitzada als únics llocs coneguts actualment.
Problemàtica actual de l'espècie
Les principals amenaces actuals per a la Margaritifera auricularia a Catalunya són:
- Risc immediat d'extinció de l'única població supervivent de Margaritifera auricularia. Actualment té unes poblacions molt reduïdes i localitzades, per la qual cosa qualsevol alteració del seu hàbitat pot provocar la seva desaparició.
- Modificació de la qualitat de les aigües per contaminació i per l'expansió del musclo zebrat.
- Pertorbació en la reproducció i la dispersió de l'espècie. L'escassetat d'exemplars juvenils degut fonamentalment a la falta o raresa d'un peix hoste específic de les seves larves. Els científics consideren que antigament aquest hoste va poder ser l'esturió comú (Acipester sturio), espècie que actualment ja no és present a l'Ebre. En l'actualitat es coneix que el seu peix hoste a la conca de l'Ebre és la rabosa de riu o Blenius (Salaria fluviatilis), espècie que ocupa el mateix hàbitat que la nàiade i que també es troba amenaçada. Les poblacions de Margaritifera auricularia a l'Ebre inferior són actualment les úniques viables conegudes. En l'actualitat, la presència de Salaria fluviatilis es considera el factor ecològic més rellevant que ha permès la supervivència de la nàiade auriculada, així com la presència d'exemplars juvenils de l'espècie que indiquen la viabilitat reproductiva de la nàiade.
Text extret del departament de Medi Ambient i Habitatge.
Tornar a musclo zebrat
